QUÈ ÉS EL KARATE?

El karate té el seu origen durant el segle XVI en les tècniques marcials nadiues de les illes Ryukyu, (avui dia Okinawa) caracteritzades per l'ús dels punys anomenades (Et / to-de / tuidi), a més de tècniques provinents de la lluita nativa; sent influenciat per alguns estils de les arts marcials xineses (kung-fu) i en grau més baix per altres disciplines provinents d'altres països del sud-est asiàtic com Tailàndia, Filipines i Indonèsia. 

Ja, en el segle XX aquest estil marcial va ser influenciat un principi per diversos conceptes tècnics, tàctics i filosòfics procedents d'algunes de les arts marcials japoneses modernes, com: el kendo, el judo, i finalment l'aikido.

El karate-Do d'avui dia es caracteritza fonamentalment per l'ús de cops de puny, bloquejos, puntades i cops de mà oberta, on les diferents tècniques reben diversos noms, segons la zona del cos a defensar o atacar.

No obstant això, el karate, no restringeix el seu repertori sol a aquests, ja que a més inclou: diversos escombratges, alguns llançaments i enderrocaments, unes poques luxacions articulars; a més de cops a punts vulnerables, i a punts nerviosos, en el seu currículum. En els cops del karate-Do s'unifiquen la força, la rapidesa, la respiració, l'equilibri, la tensió i la relaxació en aplicar un correcte gir de maluc i una connexió o sinergia molt precisa de músculs i articulacions, traslladant una gran part del pes corporal i del centre de gravetat a l'impacte. Generalment, i a diferència d'altres disciplines, es busca derrotar a l'adversari mitjançant un impacte contundent (o uns pocs), precís i definitiu, buscant ser el més eficaç possible. A aquest concepte se'n diu "Ikken hissatsu" o "un cop, una mort", de manera semblant a l'estocada o al tall d'una catana o sabre japonès.

El karate-do parteix de la idea de forjar el cos com una arma, de tal forma que es pugui arribar a defensar-se i sense sofrir major mal, d'aquí ve que a les escoles tradicionals es faci tant d'afany en l'enduriment físic, amb combats a contacte ple i sense cap protecció, d'aquesta forma s'aconsegueix endurir i potenciar la majoria de parts del cos alhora que atorga al practicant un control dels seus cops i un coneixement de les seves habilitats i límits.